Noticias en cataluña

Jaume Huguet va néixer a Valls l’any 1412 i morí a Barcelona el 1492; està considerat un dels millors pintors del gòtic català i amb renom internacional. Fou el darrer representant i la culminació de l’art medieval català.
Originari d’una família de paraires de Valls, a la mort del seu pare es va traslladar a Tarragona a casa del seu oncle Pere Huguet que era pintor. La família anà a Barcelona i Huguet entrà en contacte amb Bernat Martorell, amb qui conegué les tendències més modernes de l’època. Es suposa que entre 1435 i 1445 va treballar a Saragossa i posteriorment a Tarragona (1445-48), on va rebre l’influx de l’estil gòtic internacional d’influència flamenca de Lluís Dalmau.
El 1448 apareix documentat a Barcelona on il•luminà els Comentaris als Usatges. L’estil recorda a Martorell, però influenciat pel renaixentisme italianitzant. Huguet es casà el 1454 amb la filla d’un ferrer i s’establí primer al carrer dels Arcs i després al del Regomir.
A partir d’aquest moment comença el període més important de la seva obra, amb un dibuix clar i molt expressiu amb fons daurats i relleus d’estuc; tot i que era una època de tensions socials i dificultats polítiques i econòmiques pel país, la seva producció fou molt notable. Va ostentar diversos càrrecs corporatius al gremi dels freners, del que n’arribà a ser la màxima autoritat.
El període d’esplendor màxim (1454-65) es caracteritzà pel gran domini del dibuix, sensibilitat i gust pel color, finor, estudi dels personatges a qui infonia vida i interioritat, gust per la naturalitat, predilecció pel retrat i constant recerca d’expressió; la recerca de l’expressivitat el portà a obtenir extraordinàries qualitats en les vestimentes dels personatges, transparència en cares i mirades i lluentor en les expressions. Molts dels seus ideals es troben, per tant, més pròxims als renaixentistes que a un gòtic ja tardà.
A la seva darrera etapa, les aportacions del seu taller seran superiors a les del mestre i comptarà especialment amb la col•laboració de diferents membres de la família Vergós com Jaume Vergós II.
A la seva mort el taller no desapareix i continua treballant per acabar els encàrrecs pendents i acceptant-ne de nous. La seva única filla es casà amb un botiguer.
Algunes obres destacades d’Huguet són el Retaule de Sant Miquel, encarregat pel gremi dels revenedors (1455-60) i conservat en part al MNAC; la taula de Sant Jordi i la princesa (1459-1460) que és també al MNAC o el Retaule del Conestable del que en parlarem a continuació.

El reatule d’Huguet fou encarregat a l’artista per Pere IV Conestable de Portugal, que havia estat escollit rei pels catalans durant la guerra civil contra Joan II. Per aquest motiu se’l coneix com a Retaule del Conestable, tot i ser l’Epifania el tema principal; va substituir un d’anterior, obra de Ferrer Bassa del 1344, avui desaparegut, i que estava dedicat a la Verge Maria i al Nen Jesús.
El Retaule del Conestable és considerat una de les millors obres de Jaume Huguet. S’hi troben reflectits els principals trets que caracteritzen el seu estil: els fons d’or cisellat, així com el que figura en les sanefes dels mantells, en les corones, en el calzes i altres objectes, treballat de forma que aconsegueix un gran realisme; l’ús d’una àmplia gamma cromàtica; una destresa insuperable en la representació dels personatges, amb gran varietat de fesomies. Cadascun dels rostres, diferents els uns dels altres, fan la impressió que són retrats inspirats en persones de la vida real; s’hi troben expressats sentiments de tendresa, amiració, reflexió, alegria, sorpresa, serenor, tristor,…, cosa que l’artista aconsegueix mitjançant un extraordinari domini del dibuix.