Noticias en cataluña

Hi ha indicis que ja en època romana hi havia alguna família jueva al territori que avui en dia coneixem com a Catalunya, i en època visigòtica trobem jueus en ciutats del litoral mediterrani, Barcelona inclosa.
És en època medieval, però, quan les comunitats es comencen a formar. A partir del s. X i sobretot del s. XI tenim jueus a moltes poblacions catalanes en les quals sorgeixen els anomenats “calls” o barris jueus: són coneguts els de Girona, Besalú o Barcelona.
En el cas de la ciutat de Barcelona, la comunitat jueva va ser important: l’any 1079 hi havia prop de 60 famílies, i al s. XIV hi vivien uns 4.000 jueus.
Les comunitats es regien de forma assambleària, sent l’aljama el màxim òrgan administratiu; a l’aljama de Barcelona hi hagueren destacats metges, juristes i talmudistes: al s. XIV sobresurt una escola d’il•luminació de manuscrits, en especial d’Agadot, relats sobre el llibre de l’Èxode que es llegeix durant la Pasqua.

El recinte del Call Major de Barcelona s’ubica entre els actuals carrers de l’Arc de Sant Ramon, Call, Bisbe i Sant Sever – Baixada de Santa Eulàlia; a inicis del s. XIV es creà el Call Menor al voltant d’on avui trobem l’església de Sant Jaume, al carrer Ferran: l’any 1306 jueus francesos foren expulsats i molts es traslladaren a Catalunya; seixanta famílies arribaren a Barcelona on fundaren aquest nou call.
El call barceloní està documentat de forma segura des del s. IX. Tenia dues portes d’accés, la principal de les quals estava situada on confluïen l’actual plaça de Sant Jaume i el carrer de Sant Honorat, just a tocar de l’actual Palau de la Generalitat; en aquell temps la plaça era força més petita i hi havia una font. El carrer principal era l’actual de Sant Domènec del Call anomenat a l’època carrer de les Carnisseries o de la Sinagoga Major i on trobàvem els negocis de carn caixer; hi vivien les famílies més importants i hi havia els edificis més destacats. El carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call se’l coneixia amb el nom de Banys Freds ja que segurament aquí hi havia un miqvé. On avui trobem el carrer del Call era un dels límits del barri i s’hi ubicava el Castell Nou, una torre de vigilància situada just al costat de la muralla romana. A la cantonada del carrer Marlet amb el de l’Arc de Sant Ramon hi ha la reproducció d’una placa en hebreu trobada l’any 1820 on es llegeix “fundació de Xemuel ha-Sardí, la seva llum il•lumini per sempre” i feia referència a una donació feta per tal de construir un hospital per pobres i malalts. Al carrer dels Banys Nous hi trobàvem uns banys públics fundats per Avraham Bonastruc el 1160 en col•laboració amb el comte Ramon Berenguer, i just a la porta del carrer de Sant Domènec hi havia el forn de pa. El cementiri estava ubicat a Montjuïc –d’aquí el nom de la muntanya–: situat en la vessant que dóna a mar, fou utilitzat del s. IX al XIV i s’hi ha localitzat centenars de tombes.

El Concili de Laterà del 1215 va tenir conseqüències molt greus per a la comunitat jueva de tot el món cristià: s’hi adoptaren tot un seguit de disposicions contra els jueus, per tal de controlar i aïllar la comunitat jueva, com per exemple el fet de portar senyals als vestits. S’hagueren de tancar els calls: Jaume I va tancar el Call de Barcelona amb murs. Al s. XIV, el moviment antijueu s’estén per tota la península Ibèrica arribant també a Catalunya on són atacats tots els calls.
Els dies 5, 6 i 7 d’agost del 1391 el call de Barcelona fou severament atacat. Molts jueus varen morir, altres es convertiren i alguns anaren a cases d’amics cristians. El call de la ciutat no tornà a refer-se però tot i la desfeta seguiren existint molts jueus a la ciutat fins que el dia 31 de març del 1492 a Granada els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, signaren el decret d’expulsió dels jueus.
Alguns dels principals personatges del call medieval barceloní foren Xeixet Benveniste, metge del rei Alfons el Cast; Benveniste de Porta, batlle de la ciutat; Xelomó ben Adret, rabí de la sinagoga i autor de milers de teixuvot; i Khasdai Cresques, conseller del rei Joan I i destacat filòsof.
La presència jueva estable a la ciutat no tornà fins a inicis del s. XX, sent el dia 30 de desembre del 1918 quan va néixer la Comunitat Israelita de Barcelona amb seu a la sinagoga del carrer Avenir, a la part alta de la ciutat. Avui en dia uns 8.000 jueus viuen a la ciutat de Barcelona distribuïts en diverses comunitats.