Noticias en cataluña

Aureli M. Escarré i Jané fou abat del monestir de Montserrat durant l’època franquista i acabà esdevenint un símbol per Catalunya.
Nascut l’any 1908 a la població de L’Arboç –Baix Penedès– va ingressar com a monjo a Montserrat el 1923 i deu anys després va ser ordenat com a sacerdot. Amb l’esclat de la Guerra Civil es traslladà primer a Itàlia, després a Saragossa i finalment retornà a Montserrat el 1939 abans de l’arribada de les tropes franquistes; nomenat prior del monestir, el 1941 va passar a ser primer abat coadjutor de l’abat Marcet i posteriorment abat del monestir.
En la seva etapa al capdavant de la comunitat montserratina va impulsar diverses publicacions com és el cas de Serra d’Or, Qüestions de Vida Cristiana, Germinabit o Studia Monastica. També va donar força als estudis dels monjos a l’estranger i recerques en camps de la Bíblia i la litúrgia. Va mantenir una vinculació canviant amb les autoritats de l’època que acabà amb crítiques obertes; la seva defensa féu de Montserrat un referent per la resistència de la cultura catalana contra el franquisme. El 1947 va ser un dels màxims responsables de l’entronització de la Mare de Déu, acte que es va convertir en un dels primers esdeveniments de proclama catalana després de la guerra. La seva valentia, coratge, capacitat de promoure iniciatives,… el convertí en “l’abat de tot un poble”.
L’any 1963 va realitzar unes polèmiques declaracions al diari francès Le Monde en què carregava amb força contra la dictadura. El govern encapçalat pel general Franco el va obligar a abandonar el país i es retirà al monestir de Viboldone, a la Llombardia italiana; el 1966 hagué de renunciar al càrrec d’abat i dos anys després, molt malalt, tornà finalment a Montserrat on morí i on està enterrat.
Amb la seva mort s’extingia un gran defensor de Catalunya i impulsor de Montserrat com molt més que una muntanya i un monestir. Ara bé, la seva obra i accions han quedat presents amb el pas dels anys amb la formació de moltes persones i la pràctica d’unes idees que encara avui segueixen il•luminant part de la nostra societat. Impulsà l’Església catalana en un moment difícil i féu de Montserrat un lloc on es pogueren reunir persones i entitats que estaven a l’ombra del règim establert.

Montserrat és la muntanya referent de Catalunya. Situada al centre del país, la seva forma i la presència de la comunitat monàstica han fet que hagi esdevingut un dels símbols, una de les principals arrels de Catalunya. Visitada per centenars de milers de persones cada any, elements com l’espiritualitat, l’excursionisme, l’escalada, la naturalesa, la peregrinació,… es barregen en un mateix espai.
Iniciada l’activitat religiosa amb seguretat a partir del s. IX amb la suposada troballa de la Mare de Déu, l’any 1025 va ser fundat el monestir per l’abat Oliba i poblat per monjos benedictins que des de llavors hi han mantingut una comunitat estable. L’època medieval fou de gran esplendor pel monestir, temps en què s’esculpí l’escultura actual de la Verge de Montserrat –anomenada popularment la Moreneta pel seu color fosc–, es va instituir una famosa escolania de nens cantors i agafà importància la biblioteca que actualment consta de desenes de milers d’exemplars entre els que destaca el Llibre Vermell. La Moreneta va esdevenir patrona de Catalunya l’any 1881 i l’hi fou dedicat un himne amb lletre de Jacint Verdaguer, el Virolai; el tron on es troba és del 1947: la idea de fer-lo fou impulsada pel sagristà major, Adalbert Franquesa, amb el suport –com dèiem– de l’abat Escarré i es tracta d’un retaule de plata fet a partir d’aportacions de centenars de catalans, dissenyat per Francesc Folguera i amb dos relleus de Ramon Sunyer que representen la Nativitat i la Visitació de la Verge Maria.
Montserrat és la muntanya per excel•lència de Catalunya, amb la Mare de Déu com a patrona; i en la seva llarga història, l’abat Escarré hi ha jugat un paper bàsic.