Noticias en cataluña

Josep Puig i Cadafalch és un dels principals arquitectes del moviment modernista, autor de nombrosos edificis, a més de tenir un destacat paper com a polític –en l’àmbit del catalanisme– i historiador de l’art.
Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre del 1867 i morí a Barcelona el 23 de desembre del 1956. A finals del s. XIX entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença; el 1889 es va doctorar en Ciències Físiques i Matemàtiques i el 1891 va concloure els estudis d’arquitectura a Barcelona.
Com a polític, Puig va participar a la I Assemblea de la Unió Catalanista a Manresa (1892), va formar part de la Lliga de Catalunya i fou co-fundador el 1901 de la Lliga Regionalista, un dels principals partits polítics de la Catalunya del primer terç del s. XX. Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1901-06), diputat escollit per Solidaritat Catalana (1907-13), diputat provincial al Congrés dels Diputats (1913). El seu màxim moment polític arribà el 1917 quan va ser nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya, institució creada el 1914 i que agrupava les quatre províncies catalanes; es van promoure escoles, indústries,... fins que fou abolida per Primo de Rivera el 1925. Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, Puig marxà exiliat a França d’on tornà el 1942

Pel que fa a la seva faceta en el món de l’art, en destaca tant el fet de ser professor com, evidentment, arquitecte, motiu pel qual és conegut arreu.
Va ser professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, a més de donar classes a les universitats de la Sorbona, Harvard, Cornell o a l’Institut d’Art et Archéologie de París.
A més de promoure excavacions com les d’Empúries o viatges pel Pirineu a la recerca, catalogació i recuperació d’art romànic, Puig i Cadafalch va publicar diversos llibres al voltant de l’art –sobretot el romànic– a Catalunya; en destaquen obres encara avui considerades referents: L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), L’arquitectura romana a Catalunya (1934), L’architecture gothique civil en Catalogne (1935), L’escultura romànica a Catalunya (1949-52), entre d’altres.
Després d’iniciar la carrera d’arquitecte a la seva ciutat natal, Mataró, Puig es consolidà amb el pas dels anys com un dels grans referents de l’arquitectura. Junt amb Lluís Domènech i Montaner i Ferran Romeu, s’encarregà de les obres d’obertura de la Via Laietana de Barcelona; concretament, estudià el sector entre la Plaça de l’Àngel i el C/ Sant Pere més Baix.
La seva primera etapa, coneguda com a època rosa, s’emmarca de ple en el moviment modernista. Entre d’altres obres en destaquen les barcelonines Casa Martí (1896) –seu dels Quatre Gats–, Casa Amatller (1898-1900) –al Passeig de Gràcia, i a imitació dels antics casals medievals– i Casa Terrades (1905) –coneguda popularment com a Casa de les Punxes–. A més, cal assenyalar també el projecte de diversos edificis industrials com la granja Terrades de Seva, la fàbrica Carbonell Sussagna de Canet de Mar o la fàbrica Casaramona de Barcelona que actualment –i després d’una important restauració– acull el Caixafòrum.
Després d’un pas pel moviment racionalista en la seva anomenada època blanca en què féu edificis com la Casa Muntades, entrà de ple en el neoclassicisme: és l’època groga, en la qual col•laborà força amb l’Exposició Internacional del 1929 realitzant alguns dels palaus que es troben a la falda de Montjuïc, a tocar de la Plaça d’Espanya.
Una de les seves més destacades construccions foren quatre columnes situades on avui en dia hi ha la font de Montjuïc: aixecades el 1919 com a símbol de les quatre barres de la senyera, foren enderrocades el 1928 per ordre de Primo de Rivera; des de fa uns anys hi ha la idea ferma de tornar-les a aixecar.

Puig fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i des del 1942 fins la seva mort president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Josep Puig i Cadafalch fou un arquitecte i polític de primer ordre de la Barcelona i Catalunya del primer quart del s. XX.